Espais
típic de les costes mediterrànies. Els moments bons (corals, nacres, banussos, delicats perfums...) amb les teles blanques, llises i suaus.
Els dos elements es barregen, tal com els moments que aquests representen es barregen en la vida. I al bell mig de tot, una barca destrossada i vella, resultat d’un viatge llarg, el de la vida.
En tot moment, visible des de qualsevol lloc de l’espai: un punt vermell. L’objectiu que ens mou, el motiu per seguir avançant, l’estimada Penèlope, el fill Telèmac... Ítaca.
Els dos elements es barregen, tal com els moments que aquests representen es barregen en la vida. I al bell mig de tot, una barca destrossada i vella, resultat d’un viatge llarg, el de la vida.
En tot moment, visible des de qualsevol lloc de l’espai: un punt vermell. L’objectiu que ens mou, el motiu per seguir avançant, l’estimada Penèlope, el fill Telèmac... Ítaca.
En la composició només tres colors: el blanc (el no-color), el vermell i el verd de les atzavares. Els dos colors complementaris.
El muntatge es va dissenyar per l’exposició Girona Temps de Flors 2008.
ÍÍtaca
Aquesta intervenció és la interpretació del poema “el viatge a Ítaca” de Konstandinos Kavafis. Poema que fa referència al viatge de tornada d’Odisseu, des de la finalització de la guerra de Troia fins que aconsegueix arribar a casa a Ítaca. El poema ens aconsella i ens diu quin és el sentit de la vida.
En el disseny s’han representat els moments difícils de la vida (l’aïrat Posidó, Lestrígons, Cíclops...) amb les atzavares (cactus), ja que és un element vegetal amb punxes,
Aquesta intervenció és la interpretació del poema “el viatge a Ítaca” de Konstandinos Kavafis. Poema que fa referència al viatge de tornada d’Odisseu, des de la finalització de la guerra de Troia fins que aconsegueix arribar a casa a Ítaca. El poema ens aconsella i ens diu quin és el sentit de la vida.
En el disseny s’han representat els moments difícils de la vida (l’aïrat Posidó, Lestrígons, Cíclops...) amb les atzavares (cactus), ja que és un element vegetal amb punxes,
idea i realització: Laura Pallarès, Josep Motas, Sebas Barahona i Oriol Vinyoles.
Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, marbres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de donar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, marbres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de donar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Konstandinos Kavafis
Traducció de Carles Riba
